El Cala Llamp: un mon perdut

Avui al club de lectura de la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona hem parlat sobre la novel·la de Baltasar Porcel "La lluna i el Cala Llamp". Em va costar de lleguir. La meva primera impressió va ser dolenta. Però, aquesta és una història que quantes més vegades la llegeixes, més t'agrada. Els seus personatges son tan vívids, les descripcions son tan sentides, que al final, la lluna t'enlluerna, ens hipnotitza, ens fa pensar en la vida i en la mort. El meu personatje favorit és en Tomeu Melsion, mariner de cap a peus, boig pel mar, homme lliure que descobreix tot un mon a Marseille... un mon que no te res a veure amb Andratx, amb Cala Lllamp, amb la Mallorca descrita per Porcel, un lloc on recorden l'Havana, on descriuen un barri xinès que els especuladors han desfet. Seguir la travesía de 4 díes del Cala Llamp ens fa viure a bord d'un vaixell de càrrega, seguint rutes marítimes de contrabandistes, de policíes que es deixen comprar i funcionaris que compleixen el deure per anar fent. A la novel·la descobrim simbolisme fins i tot a les faldes acampanades (crida a l'erotisme una vegada el mossen ha marxat). En Porcel te fama de fanfarrò, perque va donar la maneta a Pujol... jo em quedo amb aquesta jota marinera: