tag:blogger.com,1999:blog-75683253052345705692024-03-13T07:50:29.906-07:00Nodami...warp!A faster than light life travel experience! Welcome aboard!Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.comBlogger406125tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-23740276148374347922023-04-22T03:57:00.009-07:002023-04-22T08:58:24.561-07:00Com Mastodon forma part del Fediverse<p> A veure si ho puc explicar bé.</p><p>Ja porto uns anys a Mastodon, des del 2018.</p><p>M'ha costat entendre com funciona i com interactúa la comunitat en aquesta xarxa social dins del Fediverse.</p><p>Qué és allò de triar instància (server, handle)? Quan no formes part del Fedivers (el què? calma, ja ho explicarè), costa d'entendre.</p><p>Quan vaig crear el meu compte, em vaig unir al server mastodon.social sense entendre el Fediverse. Em vaig guiar pel meu instint. Resulta que em vaig unir al server del creador de Mastodon, el codi i la empresa.</p><p>Ja tenim 3 conceptes diferents per un term Mastodon: Mastodon <a href="https://joinmastodon.org/" target="_blank">la instància a la xarxa social </a> on creas la teva compta, amb molts servers (aka instàncies) a on ens podem afegir, el <a href="https://github.com/mastodon/mastodon" target="_blank">codi obert Mastodon</a> que ens permet crear el nostre propi servidor, la nostra pròpia instància. I es clar, la empresa <a href="https://mastodon.social/about" target="_blank">Mastodon GMBH</a>.</p><p>Jo em vaig unir a la instància Mastodon.social que administra l'<a href="https://mastodon.social/@Gargron" target="_blank">Eugen</a>. Però, jo també podria haver creat la meva pròpia instància. Què vol dir això? Doncs que enlloc de dependre de que la empresa o administrador da cada servidor/instància actualitzi el codi, ho podem fer nosaltres mateixos, la nostra pròpia institució. Posem exemples:</p><p><a href="https://mastodont.cat/explore" target="_blank">Mastodont.cat</a> administrat per <a href="https://mastodont.cat/@spla" target="_blank">@spla</a> que compta amb 1.8k d'usuaris actius. Aquest servidor/instància de Mastodon està administrat per una persona, per un individu. Ell posa les normes d'ús del servidor/instància.</p><p><a href="https://social.network.europa.eu/@EU_Commission">Social.network.europa.eu</a> administrat per <a href="https://social.network.europa.eu/@admin" target="_blank">EU Voice Admin</a> que compta amb 24 usuaris actius. Aquesta instància de Mastodon està administrada per una institució, la Comissió Europea. És el compte oficial de la <a href="https://european-union.europa.eu/select-language?destination=/node/1" target="_blank">Comissió Europea</a> dins del Fediverse. Això permet a la CE decidir per ella mateixa amb quins altres servidors del Fediverse vol interactuar.</p><p>Què carai és el Fediverse?</p><p>Si fas servir xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, TikTok, WhatsApp, Telegramm, Signal, LinkedIn, Tumbrl, Reddit, Youtube, etc ) saps que entre elles gairabé no parlen. Allò que publiques a Twitter es queda a Twitter, a no ser que comparteixes el link del Tweet a WhatsApp. Des de WhatsApp no pots seguir a algú en Twitter, des de Twitter no pots seguir a algú en Facebook, per exemple.</p><p>Si no fas servir xarxes socials, pensa als bars de tota la vida. El teu amic viu a Toledo, visita cada día el seu bar. Tu vius a Tortosa i visites cada dia el teu bar del barri.</p><p>El Fediverse son totes aquestes xarxes, tots aquests bars, i pots parlar e interactuar amb tots. No cal obrir compte a Facebook per a seguir i fer like a algú a Facebook, des de Twitter ja es pot fer. No cal anar al bar de Toledo per xerrar amb el nostre amic, des del nostre bar a Tortosa ja podem interactuar i xerrar amb el nostre amic al bar en Toledo. Això és el Fediverse.</p><p>Segons <a href="https://fedi.tips/what-is-mastodon-what-is-the-fediverse/" target="_blank">Feditips</a>, el Fediverse és un recull de millers de servidors que parlen entre ells. Amb quin llenguatge? Tots aquests servidors /instàncies parlen el protocol ActivityPub. Aquest protocol és una mica l'Esperanto o el Llatí de totes les instàncies. <a href="https://fedi.tips/why-is-the-fediverse-on-so-many-separate-servers/" target="_blank">Cada instància/servidor té les seves normes</a>, peculiaritats, però totes en parlen fent servir el protocol ActivityPub. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC5p33V16Wt23_Jp3Pip36B2osmmkMcIiYDksX7Dc-4Xrq_rW01miIupiChxNilSfL_BINr1BsGfWePE2AIS4jdDPdCXV_MG7tFpYov7NebMnnmmBvpl0EXbmjpjs2sx0IKtZDKkgUMg_4suHyGRZO_kv2p7KpneN4dh1ZAD1Eeus-cNZxbIopSLvk/s1271/PeerTube.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="649" data-original-width="1271" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC5p33V16Wt23_Jp3Pip36B2osmmkMcIiYDksX7Dc-4Xrq_rW01miIupiChxNilSfL_BINr1BsGfWePE2AIS4jdDPdCXV_MG7tFpYov7NebMnnmmBvpl0EXbmjpjs2sx0IKtZDKkgUMg_4suHyGRZO_kv2p7KpneN4dh1ZAD1Eeus-cNZxbIopSLvk/s320/PeerTube.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Captura de Pantalla de PeerTube, implementació de ActivityPub semblant a Mastodon, per compartir videos com a YouTube</td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p><p>A un <a href="https://www.theverge.com/2023/4/20/23689570/activitypub-protocol-standard-social-network" target="_blank">article a The Verge</a> ho expliquen molt bé: <span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-size: 16px;"></span></span></p><blockquote><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: whitesmoke; color: #333333; font-size: 16px;">És una tecnologia a través de la qual les xarxes socials es poden fer interoperables, connectant-ho tot a un únic sistema de gràfics socials i de compartir continguts. És un estàndard antic basat en idees encara més antigues sobre una estructura fonamentalment diferent per a la xarxa social, un que és molt més semblant al correu electrònic o al xat web de la vella escola que qualsevol de les plataformes que utilitzem ara. Es regeix per protocols oberts, no plataformes tancades. El seu objectiu és retornar el control als usuaris i assegurar-se que la web social sigui més gran que qualsevol empresa.</span><span style="font-size: 18px; letter-spacing: -0.18px;"> </span></span></blockquote><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 18px; letter-spacing: -0.18px;"></span>Tant és així que encara que jo només estic a Mastodon, puc seguir -i segueixo- comptes fetes a altres instàncies a Mastodon (<a href="https://mastodonservers.net/server/474-t-t-cymru-toot-wales">Toot.Wales</a>, <a href="https://zdf.social/about">zdf.social</a>) i altres instàncies fora de Mastodon com ara <a href="https://joinbookwyrm.com/" target="_blank">Bookwyrm</a> (tipus Librarything o GoodReads), <a href="https://joinpeertube.org/" target="_blank">PeerTube</a> (semblant a YouTube) o <a href="https://pixelfed.org/" target="_blank">Pixelfed</a> (altertaniva a Instagram o Tumblr). Totes aquestes -Mastodon, Bookwyrm, PeerTube, Pixelfed- son implementacions de ActivityPub centrades en una categoria específica: micro blogging, fotografia, vídeo, etc.</span><p></p><p>ActivityPub és un protocol encara en desenvolupament. Mozilla, Tumblr o Meta ja treballen per que les seves xarxes parlin i interactúen fent servir aquest protocol, així ens ho han explicat els amics de l'article The Verge mencionat abans.</p><p>Cóm son les converses al Fediverse? Divertides, plenes, enriquidores, i sobretot segures. Tenim moderadors que fan una feina molt feixuga, perque, es clar, quan més gent participa, més conflictes hi trobem. Per exemple, en <a href="https://ar.al/2022/11/09/is-the-fediverse-about-to-get-fryed-or-why-every-toot-is-also-a-potential-denial-of-service-attack/" target="_blank">Aral va explicar el que li va pasar al seu aniversari </a>en el seu servidor personal (si, pots tenir la teva instància només per tu, amb estadístiques, tot per tu), bàsicament que ell mateix sense voler va generar molta activitat i el seu servidor va col·lapsar. Sol·lució? Canviar a un servidor més potent. Morir d'èxit, vaja. En el mateix post, En Aral ens explica dels perills de que Mastodon la instància social acabi fent les mateixes errades que altres servidors federats com els emails. Els emails, els servidors d'emails (Gmail, Yahoo, Outlook, <a href="https://proton.me/mail" target="_blank">Proton</a>, <a href="https://tutanota.com/es/" target="_blank">Tutanota</a>) estan tots federats. En canvi, depenent de quina institució, no acepta el teu email si no és Gmail. </p><p>Com a institució, pots creat el teu compte dins d'un servidor ja existent, com per exemple ho ha fet <a href="https://mastodont.cat/@softcatala" target="_blank">Softcatalà</a> o <a href="https://mastodont.cat/@viquipedia" target="_blank">Viquipèdia</a>. Jo crec que si ets una institució, pots reunir els diners per crear la teva propia instància, com ho va fer el <a href="https://texasobserver.social/@TexasObserver" target="_blank">Texas Observer</a>. Van estar a punt de tancar, i gràcies a la comunitat a Mastodon, varen reunir els diners necesaris per continuar. </p><p>En voleu formar part del Fediverse? Depenent del que us agradi fer, i des de la meva experiència, us recomano:</p><p>1- Triar una implementació de ActivityPub. Tant és quina, al final, totes acabarem trobant-nos al Fediverse. Si t'agrada fer videos, la teva instància es trobarà a PeerTube. Per Fotos tens Pixelfed, per microblogging tens Mastodon. Si et crida la música, doncs cap a <a href="https://funkwhale.audio/" target="_blank">Funkwhale</a>. Fer directes? el teu lloc es <a href="https://owncast.online/" target="_blank">Owncast</a>.</p><p>2- Un cop has triat una implementació, dins d'aquesta hauràs de triar una instància (servidor, handle). Novament, tant és quina triis, ens acabarem trobant tots. I el més guai: pots canviar d'una instància a un altre amb tots els teus seguidors. Els usuaris tenim total llibertat.</p><p>3- Sigas actiu. Corparteix toots, compartir toots es diu boost, hem de boostejar tot per a que arribi a més gent. Segueix tantes comptes com puguis. Al Fediverse no existeix el Big Brother, no tenim cap algoritme que mani què volem veure. Per trobar gent i contingut el que fem és seguir moltes comptes, fer servir hashtags #Introduction #Caturday per exemple, seguir hashtags, seguir grups. Grups, si, podem seguir grups i bots, et pots unir a un grup, per exemple <a href="https://a.gup.pe/u/bookstodon" target="_blank">@Bookstodon</a> i tot el que publiquis amb aquesta menció arribará a tot el grup. Participa a la xarxa, no tinguis por, podem preguntar, la gent al Fediverse és molt maca i ens expliquen les novetats amb molta paciència. Perque recordem, el protocol ActivityPub creix, es desenvolupa, canvia.</p><p>Des del respecte, tots ens avenim i les històries flueixen. Llarga vida al Fediverse.</p>Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-65517399709012955462021-10-12T12:34:00.003-07:002021-10-16T04:10:25.194-07:00Vorlesen Der Schimmelreiter<p><span style="background-color: #f9f9f9; color: #030303; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; font-size: 14px; letter-spacing: 0.2px; white-space: pre-wrap;">Ich bin fleißig am Üben, um mein Deutsch zu verbessern! </span></p><span style="background-color: #f9f9f9; color: #030303; font-family: Roboto, Arial, sans-serif; font-size: 14px; letter-spacing: 0.2px; white-space: pre-wrap;">
Dieses Buch habe ich am Goethe Institut Barcelona ausgeliehen. Ich emphele es euch :)</span><div><span style="color: #030303; font-family: Roboto, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 14px; letter-spacing: 0.2px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/yxgvLIF7ZxU" width="320" youtube-src-id="yxgvLIF7ZxU"></iframe></div><br /><p><br /></p></div>Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-63423868381259474592021-02-27T02:33:00.001-08:002021-02-27T02:34:51.055-08:00Dance with me<a href="https://www.fundacionjapon.es/jffplus/peliculas/dance-with-me/" target="_blank">JFF Plus: Online festival brings us the film 'Dance with me'</a>. It is a sweet story about life experience, how music can change your life and finally help you find yourself. <div><br /></div><div>I feel the main character pain: every time I hear music I like (and I happen to know the lyrics), I start singing and dancing myself: in the theater, walking in the street. True, not in the work environment, but still. <div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/KaIft9FGsuE" width="539" youtube-src-id="KaIft9FGsuE"></iframe></div><br /><div><br /></div><div>Director <b>Yaguchi Shinobu</b> san outdid himself with this film. I've watched before <i>Waterboys</i>, an hilarious film (of course I also started dancing in the swimming pool and sea). Even though the action in <b><i>Dance with me</i> </b> does not take place entirely in school, School is key in the memories and life of 2 of the characters in the film. I love that this time a woman is the main character, Yaguchi portraits her work problems and life-style choice with delicacy and fun, we are able to feel empathy with her, we want to help her.</div></div><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mNQNzJRHBr4/YDoSic1YNMI/AAAAAAAABsA/FH2vB2wAXjkAzlJbpqm0M2LP6dX0iSgAgCLcBGAsYHQ/s851/Yumenonakae_Dancewithme.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="851" src="https://1.bp.blogspot.com/-mNQNzJRHBr4/YDoSic1YNMI/AAAAAAAABsA/FH2vB2wAXjkAzlJbpqm0M2LP6dX0iSgAgCLcBGAsYHQ/s320/Yumenonakae_Dancewithme.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Yume no naka e</i> singing moment, love it!</td></tr></tbody></table><br /><div><br /></div><div>I've enjoyed this film a lot, the moment we start hearing the music, I found myself singing and dancing at home, watching the film. Music brings joy to our life, feel the rythm and <b><a href="https://www.imdb.com/title/tt9529640/" target="_blank">Dance with me</a></b>!</div></div>Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-49263458135924243512020-10-17T03:09:00.008-07:002021-02-27T02:37:06.881-08:00Vivir de la músicaDurante el confinamiento he leído el libro de Beatrix Borchard "<i>Clara Schumann Musik als Lebensform</i>". El libro se puede encontrar en la Biblioteca del <a href="https://barcelona.bibliothek.goethe.de/" target="_blank">Goethe Institut Barcelona</a>.
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/id3qws_UCKk" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen></iframe>
Clara era una gran pianista, compositora, y se ganó por mérito propio el respeto de sus colegas. Joachim y Brahms, sus amigos, apoyaron y guiaron a Clara una vez fallecido su marido Robert. En aquella época (Clara nació el 1819 y murió el 1896) las mujeres no tenían voz propia en la industria de la música. Ella estuvo primero bajo el amparo de su padre, luego de su marido, y en la viudez de sus amigos, en quienes ella confiaba. La relación de igualdad que mantuvo con ellos dentro de la industria de la música era única, en el sentido de que otras mujeres que deseaban entrar en ella y ganar su salario en base a conciertos era en aquella época inviable.
Hoy en día esto ha cambiado, y en parte es gracias a mujeres como Clara, que con inteligencia supo abrirse camino y ganarse la vida a través de la música.
Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-6485030959198613532020-10-04T11:08:00.003-07:002020-10-04T11:12:24.853-07:00Negra Memòria<p> Last September, at the <a href="https://www.mmb.cat/es/fondo-y-colecciones/biblioteca/" target="_blank">Barcelona Maritime Museum Book club</a>, we met online to chat with the writer <b>Mireia Vancells</b> to talk about her roman "<i><b>Negra Memòria</b></i>". It literally means "Black Memory", however, if we read the book, we can say that the meaning could be more " Dark Memory". I'll explain you why.</p><p>This is the story of silence, the silence we keep when we have done or experienced actions (slavery, incest, rape, aggression, assoult), and we are ashamed of it, so we try to hide those behaviors, we stop talking about it, the subject is taboo.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/XGrvnH_Y4f8" width="320" youtube-src-id="XGrvnH_Y4f8"></iframe></div> The autor remembers the first time she heard about slavery in El Masnou, small town here in Catalonia (Spain). Every time she read about slavery, she thought that only happened in the USA, never imagined that Catalonia might have played a role in that history.<p>It was 2008 the first time Mireia heard about someone who have worked transporting slaves in a ship. It took her only 6 months to write this precious story. Readers can picture the inn where the main character worked as young man, we can smell the slave ship miles away, we feel the breeze in Puerto Rico, all that thanks to the research Mireia did about that time. She used a lot the Unesco Website: <a href="https://en.unesco.org/themes/fostering-rights-inclusion/slave-route" target="_blank">The slave route</a>. Also about the tasty food: she highly recommended the book "<a href="https://www.cuinateca.cat/wp-content/uploads/2014/07/la-cuynera-catalana-pdf.pdf" target="_blank">La cuynera catalana</a>" Warning: do not read this roman hungry, you'll end up cooking at home the recipes of this last book ;).</p><p>She pictures slavery through the eyes of someone who witnessed it, who saw and kept silence. In the book club we talked about slavery because we feel that we need to break that silence, we need to raise awareness, raise our voices, we need to understand that there is no "Happy ending" if we are not able to see eye to eye and to take action to stop slavery. Our economic system, in the XXI century, still approves forced labor, and we all close our eyes, it is taboo. We are ashamed, we feel angry and helpless. Still, there is hope when we are able to read such breakhearting story like this one Mireia wrote. Let's face it, and start talking and taking action about it.<br /></p><p> This book "<b><i>Negra Memòria</i></b>" is essential, I highly recommend it to the #BlackLivesMatter followers. Regrettably, it is only available in Spanish and Catalan. I hope some publisher will take the chance to translate it into English, it is worth it.<br /></p>Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-6119232082606741582020-05-10T03:18:00.001-07:002020-05-10T03:19:58.066-07:00Día de EuropaEstamos todos confinados en casa, cuidándonos y curándonos de un nuevo virus que ha llegado para quedarse. Nuestros líderes políticos se enfrentan a un nuevo desafío, y es desconsolador observar rencillas y discordia entre ellos: que si en el pasado no habéis hecho esto, que si habéis robado tanto. Pullas, dimes y diretes que no aportan soluciones y desmoralizan a la población.<br />
<br />
En este estado, llegó a mi una propuesta: cantar unidos desde la diversidad. La iniciativa es alemana, <a href="https://tu-was-fuer-europa.de/en/" target="_blank">Tu was für Europa,</a> que traducido al castellano dice: haz algo por Europa. Creo firmemente que la música es un don, capaz de unir y crear puentes que nos permiten superar cualquier barrera, adversidad, y que crea armonía en la diversidad. Éste es nuestro granito de arena, nuestra contribución para superar esta etapa tan dura que nos ha tocado vivir, y que estoy segura que superaremos, con trabajo, unión y amor.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/0BYWf_CYw-E/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/0BYWf_CYw-E?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
#europeday2020 #twfe #myeurope #stayathome #quédateencasa #quedatacasa #daheimbleibenNodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-78201780494759784072019-11-02T05:43:00.000-07:002019-11-02T05:43:17.300-07:00Abriendo mundosDel 2 al 10 de noviembre en la <a href="https://www.goethe.de/ins/es/de/sta/bcn/bib/aus.html" target="_blank">Biblioteca del Goethe Institut</a> podemos disfrutar de una muy interesante exposición de libros infantiles ilustrados: <a href="https://webdelalbum.org/vuelve-la-semana-del-album/" target="_blank">Llibres que obren Mons</a>, organizada por la asociación Album!<br />
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-l7fb1dwnTFg/Xb11MaSolaI/AAAAAAAABoI/s9g-KhfIe-wd3QqRjtE3A6r2oJ1mHSovQCLcBGAsYHQ/s1600/AlbumBcn_Goethe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-l7fb1dwnTFg/Xb11MaSolaI/AAAAAAAABoI/s9g-KhfIe-wd3QqRjtE3A6r2oJ1mHSovQCLcBGAsYHQ/s320/AlbumBcn_Goethe.jpg" width="320" /></a></div>
<br /><br />
En la exposición podemos leer libros de autores catalanes editados por editoriales alemanas. Y viceversa, autores alemanes cuyas obras se pueden leer en castellano y catalán. Para haceros agua a la boca, podemos leer en alemán a Mònica Peitx o Albert D. Arrayás, o en catalán a Susanne Straßer y en castellano a Katharina von der Gathen y Anke Kuhl.<br />
<br /><br />
No os lo podéis perder!Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-54581274076368826962017-12-24T08:32:00.000-08:002017-12-24T08:32:39.755-08:00Fum Fum Fum<h2>
Seasons Greetings </h2>
Frohe Weihnachten! Bon nadal! ¡Feliz Navidad! Merry Christmas and a Happy new Year!
<br />
<br />
Music is magic, it brings to our lives joy and peace. That's why I want to share this score, Catalans might recognize the tunes:<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-Y6o5ym75V4Y/WeN_RLS83sI/AAAAAAAABmA/FobDZv_cHY4CJOI8c_ljH_eBRztHujYeQCLcBGAs/s1600/FumFumFum.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1506" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-Y6o5ym75V4Y/WeN_RLS83sI/AAAAAAAABmA/FobDZv_cHY4CJOI8c_ljH_eBRztHujYeQCLcBGAs/s320/FumFumFum.jpg" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Katalanischer Weihnachtstanz (Fum, fum, fum) Score</td></tr>
</tbody></table>
Yes, it's the Catalan carol "Fum, fum fum" but in German language! Let's sing together:<br />
<br />
Am fünfundzwanzigsten Dezember fum fum fum<br />
Am fünfundzwanzigsten Dezember fum fum fum<br />
Kam zur Welt ein herzger Bub wie Milch und Blut, wie Milch und Blut<br />
Sohn der reinen Magd Maria ward in einem Stall geboren fum fum fum.<br />
<br />
Still need the music? here, just play this youtube video, sing and have fun together with your friends and family:<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/vcKyE7K9TqY" width="560"></iframe>Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-27504744356320769172017-10-15T08:17:00.003-07:002017-10-15T09:29:14.806-07:00Falling in love with Susan Sarandon @Sitges2017<h2>
#NowWatching </h2>
<b>Susan Sarandon</b>'s Master Class / talk / conversation / just sharing all her experience with her fans.<br />
<br />
<h3>
KnowHow</h3>
<div style="text-align: justify;">
She, <a href="https://twitter.com/SusanSarandon">Susan Sarandon</a>, is a brave woman who speaks frankly her mind, about porn, about building characters, about Hollywood, about politics, about everything fans asked her. No censorship. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
She talks about <a href="https://www.sisterhelen.org/about/" target="_blank">Sister Helen Prejean</a>, a nun she meets while shooting "<a href="http://www.imdb.com/title/tt0109446/" target="_blank">The Client</a>" who is now part of her family, a partner. She talks about death penalty, about human rights, about helping people. Susan even asked how many actresses were attending the talk and gave a "tip" to all of them: to play is the kind of job you do because it means something... to not do it, hurts. Actors are storytellers, the keepers of the dream, so actors and actresses have to keep strong. She is really a caring and inspiring woman.</div>
<br />
This is the year I've learned to enjoy the <a href="http://sitgesfilmfestival.com/eng">Sitges Film festival </a>again.<br />
<br />
It's 1 hour video worth watching, #HighlyRecommended. Delightful.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/iJaBzHB9YnI" width="560"></iframe>Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-60378585890193011922017-01-09T22:04:00.001-08:002017-01-09T22:04:51.447-08:00Look at me poemLove this video
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/lmh_8TWjtsM" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
A poem by Todd Alcott translated to typographical awesomeness by Beth Fulton (http://www.bfultonmedia.com/) .Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-83222290151436220722016-10-12T00:00:00.000-07:002016-10-12T00:00:17.286-07:0012 de octubre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Y0e1f6nVXaM/V_2RsjNg2mI/AAAAAAAABlY/sNyGZQBNMhA6kNawZAWgcGZZyy_-TWaUwCLcB/s1600/columbus.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-Y0e1f6nVXaM/V_2RsjNg2mI/AAAAAAAABlY/sNyGZQBNMhA6kNawZAWgcGZZyy_-TWaUwCLcB/s200/columbus.jpg" width="134" /></a></div>
¿Que fiesta se celebra el 12 de octubre?
Los católicos celebramos la fiesta de la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Pilar">Virgen del Pilar</a>.Esta Virgen es la patrona de Zaragoza, asi que allí celebran a lo grande su fiesta.
Pero, desde el 1918 por decreto de Alfonso XIII, se celebra también el 12 de octubre el <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_de_la_Raza">día de la raza</a>... la intención por aquel entonces era unir a españoles y latinoamericanos... pero con el paso del tiempo -y la política de los gobiernos actuales tan anti extranjeros- en vez de unir, crea malestar y conflictos. Véase por ejemplo la etiqueta de protesta #NadaQueCelebrar o #resacalebrar en Twitter y demás redes sociales, o la acción iniciada por algunos Ayuntamientos de querer <a href="http://www.lavanguardia.com/local/bergueda/20161011/41927555303/ayuntamientos-trabajaran-12o.html">trabajar en este "día de la hispanidad"</a> pero que por orden judicial algunos no podrán llevar a cabo esta acción-protesta.
¿Qué se puede hacer? ¿celebrar un genocidio? ¿celebrar la resistencia indígena? ¿celebrar el descubrimiento de América? Quizás lo mejor sea celebrar un juicio de valores a los políticos actuales que niegan la ayuda a los extranjeros que huyen de la guerra de Siria, y el día de las elecciones en España nadie vote a partidos que apoyan este tipo de violencia.
Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-78350081184093944142016-08-30T06:00:00.000-07:002016-08-30T06:00:01.827-07:00Barcos negreros<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-35bT-h_4BCc/V8Vw9gvUh3I/AAAAAAAABkw/PmNvnekkoGEgQJk8HRHnw_aYxR0T9v4kACLcB/s1600/BarcoEsclavosCubierta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="319" src="https://4.bp.blogspot.com/-35bT-h_4BCc/V8Vw9gvUh3I/AAAAAAAABkw/PmNvnekkoGEgQJk8HRHnw_aYxR0T9v4kACLcB/s320/BarcoEsclavosCubierta.jpg" width="320" /></a></div>
<a href="http://www.marcusrediker.com/">Markus Rediker</a> utiliza un lenguaje directo, sin tapujos, para narrar un capítulo de la historia de la humanidad que se reinventa en cada generación.<br />
En su ensayo "<a href="http://biblioteca.mmb.cat/lib/item?id=chamo:21456&theme=MMB">El barco de esclavos: una historia humana</a>" describe con pulcritud no sólo cómo era la vida a bordo de los barcos negreros, sino que lo hace desde distintos puntos de vista. Podemos escuchar la voz de loz esclavos, la voz de los marineros, y entre líneas también se oye a lo lejos las voces de los inversores, de los políticos, y los abolicionistas.
Es una historia dura, que por su cercanía nos hace pensar y avergonzarnos de la situación actual laboral... siempre y cuando los capitalistas que lean el ensayo tengan conciencia.
Las notas de cada uno de los 10 capítulos nos redirigen a libros, manuscritos, autobiografías, memorias, documentos de archivo, todos ellos testimonios de una época en la que países como Inglaterra o España generaban riqueza comprando seres humanos en las costas de África, transportándolos luego como cargamento humano en los barcos negreros, para venderlos a los <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Indiano" target="_blank">indianos</a> y capitalistas de las colonias españolas y americanas.<br />
<br />
<a href="http://www.marcusrediker.com/" target="_blank">Rediker</a> recoge sobretodo la voz de los esclavos, de los marineros, y de los barcos. Comienza su narración con la voz de los esclavos describiendo cómo eran capturados por los cazadores de esclavos (africanos de otras tribus), de cómo se resistían, se fugaban, los volvían a capturar, eran llevados a la fuerza a los barcos negreros (de donde huir significaba ser devorado por los tiburones o ahogarte en la mayoría de los casos), vivir hacinados en esos barcos tantos meses como hiciesen falta para llenar la carga (unos 8 meses aproximadamente), luego sobrevivir a la travesía (muchos esclavos trabajaron dentro del barco para ayudar a navegar durante la tormenta), para acabar siendo vendidos en una plantación donde les obligarían a trabajar hasta morir.<br />
<br />
Continúa con el testimonio de los marineros, que son contratados en Inglaterra o donde quiera que se arme el barco negrero, éstos mismos marineros no sólo se dedicarán a navegar sino que también se convierten en carceleros de los esclavos primero, luego pasan a ser los maestros de los africanos que aprenden el oficio de navegar, para finalmente - cuando son abandonados en las américas por sus capitanes (a los ilustrísimos inversores y comerciantes de esclavos no les sale a cuenta contratar a tantos marineros para el viaje de retorno a Inglaterra)- ser ayudados y atendidos por esos mismos esclavos que ellos trajeron al nuevo mundo.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><a href="http://www.amnistiacatalunya.org/edu/3/brookes/index.html" target="_blank"><img border="0" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-jEf3lj3woq0/V8V-6NE_nKI/AAAAAAAABlA/XdA4tFOXHSUf04ZeRlTre5r5iCHmb9U1wCLcB/s200/brookes-sencer-350.jpg" width="170" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.amnistiacatalunya.org/edu/3/brookes/index.html" target="_blank">El Brooks de Liverpool</a></td></tr>
</tbody></table>
Los barcos también tienen voz propia en este ensayo. Las ilustraciones que los abolicionistas hicieron y distribuyeron del <a href="http://collections.rmg.co.uk/collections/objects/254938.html" target="_blank">Brookes</a> llegaron incluso al parlamento británico, el dibujo del corte transversal del barco ayudaba a retratar la economía detrás de la trata de esclavos: ningún rincón del barco era desperdiciado, estaba lleno de seres humanos propiedad de los comerciantes. Leer el capítulo de la historia del <a href="http://www.history.ac.uk/1807commemorated/exhibitions/museums/brookes.html" target="_blank">barco negrero Brookes</a> es como leer el debate entre los abolicionistas y los defensores del comercio de esclavos, con sus cálculos de beneficios a corto y largo plazo.<br />
<br />
Sus voces llegan a nuestros oídos, como la de <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Olaudah_Equiano" target="_blank">Olaudah Equiano</a> y su <a href="http://www.gutenberg.org/files/15399/15399-h/15399-h.htm">Interesting Narrative</a>, todas esas voces rescatadas por <a href="http://www.marcusrediker.com/" target="_blank">Rediker</a> en este documentado y terrible ensayo, que plasma y retrata a la parte más cruel e inmoral de los seres humanos: los indianos y comerciantes de esclavos.<br />
Pero yo me pregunto ¿qué hemos aprendido de sus experiencias? Baste con citar el artículo aparecido en <a href="https://www.theguardian.com/global-development/2016/jun/01/46-million-people-living-as-slaves-latest-global-index-reveals-russell-crowe" target="_blank">The Guardian el pasado 1 de junio del 2016: 46 millones de personas viviendo como esclavos</a>. Lo dicho, la historia tristemente se repite.<br />
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img alt="Bookmark and Share" height="16" src="https://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" style="border: 0;" width="125" /></a><script src="https://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092" type="text/javascript"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-19813599829623131232016-06-27T22:29:00.001-07:002016-08-30T04:21:45.757-07:00Steinbeck forever<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-td1MOztWIOo/V3H6DcyhwWI/AAAAAAAABkQ/lrFJ-QsGoLEKQcS9HlldQyPavxkNGNAywCLcB/s1600/IMG_20160628_031357.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://4.bp.blogspot.com/-td1MOztWIOo/V3H6DcyhwWI/AAAAAAAABkQ/lrFJ-QsGoLEKQcS9HlldQyPavxkNGNAywCLcB/s320/IMG_20160628_031357.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lecturas de verano</td></tr>
</tbody></table>
Primero fue Ed Ricketts. Este relato breve me cautivó por su prosa sincera, pura poesía. Steinbeck hace una descripción muy real, sin tapujos - pero con mucho amor- de su amigo Ed. Es casi como si pudiésemos hablar con Ricketts. Y esta sensación de intercambios de ideas se mantiene con "<a href="http://biblioteca.mmb.cat/lib/item?id=chamo:13959&theme=MMB">Por el mar de Cortés</a>".<br />
<br />
Este relato intenta plasmar la experiencia de la expedición científica a bordo del Western Flyer en la que participó Steinbeck. Lo que describe va más allá, es una amalgama de poesía y ciencia, mitos y leyendas del mar, música y navegación, supersticiones de los hombres de mar y obscenidades de los biólogos científicos. Consigue embaucarnos con su filosofía de vida aplicándola a lo que observa durante la expedición, tanto en la vida a bordo como en la de cada puerto al que llegan, incluso en los hechos científicos que expone. Por ejemplo ¿son los halcones amigos o enemigos de las perdices blancas? A primera vista, las atacan, pero si miramos un análisis ecológico comprobaremos que los halcones atacan a las perdices blancas más lentas, las cuales justamente son las afectadas por una enfermedad parásita.<br />
<br />
De este libro rescato frases como "Los hombres necesitan realmente monstruos marinos en sus océanos personales", o " la vida tiene un fin último: vivir". Todas ellas dan que pensar. Leyendo este libro no sólo se aprende los nombres científicos de especies marinas, sino que atisbamos parte del alma del propio Steinbeck. Su apología de la pereza no tiene desperdicio: "las guerras son un producto de la actividad", así que ¡Viva la molície! Es poéticamente irónico, me encanta su prosa clara y directa, nada rebuscada.<br />
<br />
Sin embargo, me costó leer "<a href="http://biblioteca.mmb.cat/lib/item?id=chamo:20322&theme=MMB" target="_blank">La taza de oro</a>". La empecé porque es una novela de piratas (Henry Morgan). Si bien es cierto que hay chispa, ironía, filosofía, contradicciones de la vida, y acción... no me ha encandilado como la anterior.
Update 30-09-2016
Mi historia de amor con Steinbeck continúa: East of Eden es una de las mejores novelas que he leído, pura filosofía. Al este del edén tranquilamente podría ser la continuación del libro primero de la biblia: ¿qué pasa luego de que te expulsan del paraíso? ¿fue verdaderamente una expulsión?¿cuánto hay de verdad en la historia? ¿importa? Esta novela además de ser entretenida, te hace pensar. No quería que terminase; sin embargo la he devorado durante el verano. Ahora tengo ganas de leer el Génesis como continuación de esta novela!! No he podido evitar enamorarme de todos y cada uno de los personajes: los hermanos Charles y Adam Trask, la maquiavélica Cathy, la práctica Liza, el adorable Samuel, el abnegado Lee, los mellizos Aron y Caleb... todos y cada uno de ellos narran una historia, una experiencia, que ya de por sí daría para una novela! Incluso podemos interpretar simbolos y alegorías en cada uno de los 55 capítulos de esta saga familiar. El final es poesía pura, delicado y potente: "Thou mayest"... somos libres.
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img alt="Bookmark and Share" height="16" src="https://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" style="border: 0;" width="125" /></a><script src="https://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092" type="text/javascript"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-91919135358893275532016-06-27T21:15:00.000-07:002016-06-27T23:11:51.150-07:00De par en parConocí a Mn. Amador Roig en la parroquia St. Ferran donde comencé a ayudarle con las lecturas de algunos domingos en misa. Desde entonces ya han transcurrido algunos años, y ahora le ayudo en la publicación de sus libros... y ya van 4: <a href="http://acairayuda.blogspot.com.es/2015/12/els-llibres-de-mn-amador.html">A cops de rem, La Biblia y la Mar, Retalls, De bat a bat</a>.
La verdad es que escribir y autoeditar libros que narran la experiencia de vida de un sacerdote es difícil; vamos a tientas con la corrección de textos en catalán por ejemplo. Sin embargo es aún más difícil conseguir distribuir y vender sus libros. Gracias a la ayuda del impresor (que nos permite pagar a plazos), de los puestos de venta (Residencia de les Germanetes del Pobres a la Plaça Tetuan 45-49; parroquia de la Concepció; a Betània de Cornellà; <a href="http://jojosllibres.com/">Jojos llibres</a> librería solidaria de la Rambla de la Via Júlia número 48 o de la <a href="http://barcelona.paulinas.es/">LLibreria Paulinas</a>), y de las amistades de Mn vamos vendiendo lo suficiente para pagar el coste de publicar los libros. Aún así, nunca pensé que llegaría el día de la censura al testimonio de un hombre bueno.
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-uxpNL97DNAI/V3IJURTbhlI/AAAAAAAABkg/L2g_1ZLTHaUO0jeri9CjvKZ0HsV_6GaTwCLcB/s1600/ArticleDeBat_a_Bat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://4.bp.blogspot.com/-uxpNL97DNAI/V3IJURTbhlI/AAAAAAAABkg/L2g_1ZLTHaUO0jeri9CjvKZ0HsV_6GaTwCLcB/s320/ArticleDeBat_a_Bat.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Artículo de opinión en el diario l'Eco de Sant Pere de Ribes<br />
que narra los hechos</td></tr>
</tbody></table>
Me explico: habíamos organizado la presentación del 4º libro en la ciudad de Sant Pere de Ribes. Todo listo: fecha, lugar, libros, presentador, grupo de cantantes para amenizar la presentación... pero al final no se hizo. ¿Porqué? Porque se recibieron amenazas, acusaciones, que al final hicieron pensar a Mossèn de que es muy pronto aún para hablar de hechos, de recuerdos que son duros, conflictivos, contradictorios. Y como él es una persona muy buena, no ha querido hacer daño a estas personas que le han coaccionado... ganando al final la censura. ¿Y de qué no quieren hablar? Pues de "Pepito de la Sierra" pseudónimo con el que escribía el papá de Mn Amador, un hombre que enseñó a su hijo a defender la injusticia social, que cuando la Generalitat le encargó dibujar el mapa de Cataluña, con tesón lo finalizó, en definitiva, otro hombre bueno. Y como Mn quiere que la voz de su padre llegue a nuestros días, ha publicado - como segunda parte de su 4to libro- el dietario de prisión que escribió su padre dentro de la Modelo. De esto último es de lo que no han querido hablar. Impedir la publicación del libro no lo han conseguido. Impedir la charla- presentación del libro en Sant Pere de Ribes sí. De todas maneras, no se puede tapar el sol con un dedo.
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img alt="Bookmark and Share" height="16" src="https://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" style="border: 0;" width="125" /></a><script src="https://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092" type="text/javascript"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-64636936751702222542016-03-01T01:42:00.000-08:002016-03-01T01:42:00.244-08:00Book Swap Barcelona
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-NQHUlMin7R8/VtAmqvZHQII/AAAAAAAABj4/WPqmWxTyVfc/s1600/Intercanvi21.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://2.bp.blogspot.com/-NQHUlMin7R8/VtAmqvZHQII/AAAAAAAABj4/WPqmWxTyVfc/s320/Intercanvi21.jpg" /></a></div>
I love reading <a href="http://nodamikako.blogspot.com.es/2010/02/serie-aubrey-y-maturin.html">Aubrey-Maturin series</a>! So you can imagine my great surprise as I read that next March 19th from 10h to 14h we can get on board the Pailebot Santa Eulàlia (at Moll de la Fusta pier) because the <a href="http://bitacolammb.blogspot.com.es/2016/02/mercat-dintercanvi-de-llibres.html">Barcelona Maritime Museum Library is hosting a book swap party</a> there! </br> </br> The idea is to bring books to share, we can leave them and take with us as much books as we bring in! Love the idea, count me in! Don't miss out this fun activity! See you there! </br>
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" width="125" height="16" alt="Bookmark and Share" style="border:0"/></a><script type="text/javascript" src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-13754319922507330352016-02-24T17:38:00.000-08:002016-02-26T01:41:01.217-08:00Barcelona Coral Asia próximo concierto solidario<a href="https://www.facebook.com/coroasiaticobarcelona">Barcelona Coral Asia</a> participará en un concierto benefico de ayuda a las refugiadas y refugiados el proximo viernes 4 de marzo a las 20 horas en el Col·legi Sant Josep en Gràcia C/Montseny, 31-39 de Barcelona. Cantarán junto con el Kudyapi Children’s Choir de Filipinas en idiomas diversos como el tagalog, chino, coreano, hindi, urdi, bengali, indonesio, japonés, vietnamita, tailandés, etc.<br />
Si os perdísteis los anteriores conciertos de esta coral, ésta es vuestra oportunidad! El coro esta dirigido por Carles J. Comalada, al piano está Vignesh Melwani, al violín Sandra Sánchez de los Santos y la flauta Mercè Català Sánchez<br />
Aquí tenéis 1 vídeo de anteriores actuaciones<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="236" src="https://www.youtube.com/embed/ybOmp4C8yrM?rel=0" width="420"></iframe>
<br />
Entrada: 3€ Se han de adquirir y/o reservar en la recepción de la escuela de 8:00 a 18:30 (Tel:932372019)
Ahí nos vemos!
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img alt="Bookmark and Share" src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" height="16" style="border: 0;" width="125" /></a><script src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092" type="text/javascript"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-89376781247868188832016-01-03T19:22:00.000-08:002016-01-03T19:22:21.958-08:00Y la lucha sigue<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-J017DWXqgWs/VonjukcybdI/AAAAAAAABjk/5GNu7WAcHig/s1600/Sugragistas.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-J017DWXqgWs/VonjukcybdI/AAAAAAAABjk/5GNu7WAcHig/s320/Sugragistas.png" /></a></div>Emocionante es la única palabra que me viene a la mente al terminar de ver <a href="http://www.imdb.com/title/tt3077214/">Sufragistas</a>. La lección que me ha dejado esta película es que nunca se ha de dejar de luchar por tus ideales, por tu dignidad, por lo que crees justo y correcto. Es la historia de unas luchadoras de leyenda que no se amilanan ni siquiera ante la fuerza bruta del gobierno, ni de sus maridos ni de los hombres. Mujeres inteligentes que no se dieron por vencidas y consiguieron hacer justicia. A un precio muy alto. Y no se trata solo de la vida de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Emily_Wilding_Davison">Emily</a>, sino de las vidas de mujeres que en sus propias carnes sufren vejaciones de todo tipo: fisicos, psicológicos, morales. Incluso en nuestros días, porque esta lucha aún no ha terminado.
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" width="125" height="16" alt="Bookmark and Share" style="border:0"/></a><script type="text/javascript" src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-11351494832820743272015-12-13T19:09:00.000-08:002015-12-13T19:09:00.602-08:00El Cala Llamp: un mon perdut<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-lrHTLUWq-jU/VmzfAB5pojI/AAAAAAAABjU/NwPI702iyXk/s1600/CalaLlamp.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-lrHTLUWq-jU/VmzfAB5pojI/AAAAAAAABjU/NwPI702iyXk/s320/CalaLlamp.jpg" /></a></div>Avui al <a href="http://bitacolammb.blogspot.com.es/p/club-de-lectura-mmb.html">club de lectura de la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona</a> hem parlat sobre la novel·la de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Baltasar_Porcel_i_Pujol">Baltasar Porcel</a> "<a href="http://biblioteca.mmb.cat/lib/item?id=chamo:13312&theme=MMB">La lluna i el Cala Llamp</a>".
Em va costar de lleguir. La meva primera impressió va ser dolenta. Però, aquesta és una història que quantes més vegades la llegeixes, més t'agrada. Els seus personatges son tan vívids, les descripcions son tan sentides, que al final, la lluna t'enlluerna, ens hipnotitza, ens fa pensar en la vida i en la mort.
El meu personatje favorit és en Tomeu Melsion, mariner de cap a peus, boig pel mar, homme lliure que descobreix tot un mon a Marseille... un mon que no te res a veure amb <a href="http://www.andratx.cat/portal/principal4.jsp?codResi=1&language=ca">Andratx</a>, amb Cala Lllamp, amb la Mallorca descrita per Porcel, un lloc on recorden l'Havana, on descriuen un barri xinès que els especuladors han desfet.
Seguir la travesía de 4 díes del Cala Llamp ens fa viure a bord d'un vaixell de càrrega, seguint rutes marítimes de contrabandistes, de policíes que es deixen comprar i funcionaris que compleixen el deure per anar fent.
A la novel·la descobrim simbolisme fins i tot a les faldes acampanades (crida a l'erotisme una vegada el mossen ha marxat). En Porcel te fama de fanfarrò, perque va donar la maneta a Pujol... jo em quedo amb aquesta jota marinera:
<iframe width="420" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/aVn3qyucJko" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img alt="Bookmark and Share" src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" height="16" style="border: 0;" width="125" /></a><script src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092" type="text/javascript"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-52392835408375330152015-12-11T02:48:00.000-08:002015-12-11T03:16:19.659-08:00La novela del submarino Peral<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-6ThOiTnOu34/Vmqv1Lf4g4I/AAAAAAAABjE/JF8gCunRufs/s1600/IMG_20151202_113002.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-6ThOiTnOu34/Vmqv1Lf4g4I/AAAAAAAABjE/JF8gCunRufs/s320/IMG_20151202_113002.jpg" /></a></div>
Después de disfrutar con <a href="http://nodamikako.blogspot.com.es/2015/07/malaspina.html">La biblioteca del capitán</a>, no me costó nada pedir en préstamo la segunda novela de Montserrat Claròs <a href="http://biblioteca.mmb.cat/lib/item?id=chamo:21045&theme=MMB">Hijo de acero</a>. Y no me decepcionó.<br />
Es una historia trepidante, desgarradora: es la lucha de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Isaac_Peral">Isaac Peral</a> contra la conspiración de corona británica. La autora consigue tejer un juego de espías a tal punto que- he de admitir- dudas de si es ficción, la acción es tan vívida, los personajes tan reales, que cuando acabas la novela sólo puedes hacer una cosa: ir a la biblioteca a por más información sobre los personajes. ¿De verdad existió <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Basil_Zaharoff">Zaharoff</a>? Pues sí. <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Mar%C3%ADa_de_Borb%C3%B3n">El duque de Marchena</a>, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Patrocinio_de_Biedma_y_la_Moneda">Patrocinio de Biedma</a>, el traidor <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Ber%C3%A1nger">ministro de Marina Beránger</a>, todos estos personajes juegan un papel crucial en esta apasionante historia.
Es de dominio público la suerte que sufrió este bravo y valeroso inventor. A cada intento de <a href="http://www.20minutos.es/noticia/1799868/0/submarino/isaac-peral/zaharoff/">sabotaje de su submarino, Peral</a> conseguía salir airoso de la prueba a base de inteligencia, tesón y de la colaboración de sus exquisitos colaboradores: el fiel delineante Everardo Barbudo (suspicaz, observador, de armas tomar) le acompaña a lo largo de sus peripecias, hasta el doloroso final del <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Submarino_Peral">submarino Peral</a>.<br />
Cuando se cierran las páginas del libro, la sensación que te dejan Peral y su equipo es que lo consiguieron: ellos han conseguido navegar, torpedear - con su <a href="http://www.submarinoperal.com/?page_id=298" target="_blank">magnífico submarino que se puede visitar en el Museo Naval de Cartagena</a>- y hundir a los mentecatos y mamertos del gobierno español y submergirlos en la verguenza de haber traicionado a su patria.<br />
Definitivamente es una narración al mejor estilo de Leon Uris o Frederick Forsyth. No os la podéis perder.
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img alt="Bookmark and Share" src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" height="16" style="border: 0;" width="125" /></a><script src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092" type="text/javascript"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-29624674849209097982015-12-09T19:26:00.001-08:002015-12-09T20:58:39.479-08:00Sonríe, que sí se puedeNo olvidemos.Indignados del<a href="http://www.movimiento15m.org/">15M</a>, ahora toca votar.
<iframe width="420" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/V_pf9a06dE4" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></br>
<a href="https://twitter.com/dbravo">David Bravo</a>, el mejor fichaje de <a href="http://unpaiscontigo.es/">Podemos</a>.
<iframe width="420" height="236" src="https://www.youtube.com/embed/gB2lHszbhBY" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></br>
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" width="125" height="16" alt="Bookmark and Share" style="border:0"/></a><script type="text/javascript" src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-56246391884625891312015-10-14T21:55:00.000-07:002015-10-14T21:55:16.262-07:00Errare humanum est: nullius nisi insipientis in errore perseverareSiempre que escucho aquello de :"hemos de aprender de los errores del pasado para no volver a repetirlos"... siento una desazón interior. Es tropezar con la misma piedra. Los humanos siempre cometemos los mismos errores. El otro día el Dr. <a href="http://bcove.me/rrzcwldc">Miquel Molist hablaba sobre Palmira en 8TV</a>, sobre el uso novedoso de la destrucción del patrimonio histórico como arma. No sé yo si es tan novedoso. Diría que los romanos ya destruían todo el patrimonio de sus enemigos. Por ejemplo, esta misma ciudad, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Palmyra">Palmira</a>, cuando allá por el 273AC fue arrasada por los romanos por rebelarse y buscar independizarse (en aquella época Siria era provincia de Roma). Y luego vinieron los turcos, y los franceses, y los británicos... Este video de 10 minutos hace un repaso interesante de los conflictos en la zona:
<iframe width="420" height="236" src="https://www.youtube.com/embed/SGTpL-YrYqU" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Lo dicho: los seres humanos no aprendemos de nuestros errores del pasado. Ojalá la humanidad deje de ser tan ignorante.
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" width="125" height="16" alt="Bookmark and Share" style="border:0"/></a><script type="text/javascript" src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-32884916111915938942015-10-07T20:53:00.000-07:002015-10-14T21:57:30.508-07:00Loin des hommesAlgeria, colonia francesa, los magrebies luchan por su independencia, mientras los franceses luchan por mantener sus privilegios. <a href="http://www.imdb.com/name/nm1190532/">David Oelhoffen</a> dirige una película emocionante y humana. Podemos disfrutar de una actuación magistral de <a href="http://www.imdb.com/name/nm0001557/">Viggo Mortensen</a> como un maestro de escuela lejos de los hombres en medio de las montañas Atlas. La película Loin des hommes está basada en la obra del nobel de literatura <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Albert_Camus">Albert Camus</a>, L'Hôte, muy libremente, porque aunque los personajes sean los mismos, las decisiones y los caminos a seguir no lo son. El huésped del maestro de escuela no es otro que un hombre que ha cometido un asesinato y que busca ser condenado por las autoridades francesas antes que por las leyes de sus ancestros.
<iframe width="420" height="236" src="https://www.youtube.com/embed/eQdfBSkY1Mk" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Es una historia para reflexionar. Se nota que Mortensen ha realizado una gran labor, escucharle hablar en francés, árabe y español es delicioso!
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" width="125" height="16" alt="Bookmark and Share" style="border:0"/></a><script type="text/javascript" src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-78282099330415359862015-08-25T10:13:00.000-07:002015-08-25T10:13:55.506-07:00Kids need to readBed time stories were the first books I ever read: little red hood, ugly duckling, and so on. Later I discovered who the <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Brothers_Grimm">brothers Grimm</a> and <a href="http://andersen.sdu.dk/liv/index_e.html">Hans Christian Andersen</a> were, the authors. And so I began reading more: <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Paco_Yunque">Paco Yunque</a> by <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9sar_Vallejo">César Vallejo</a>, or <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/El_caballero_Carmelo_(cuento)">Caballero Carmelo</a> by <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Abraham_Valdelomar">Abraham Valdelomar</a>. Then I grew up, as did my readings: <a href="http://shakespeare.mit.edu/">the complete works of Shakespeare</a>, <a href="https://openlibrary.org/authors/OL27695A/Agatha_Christie">Agatha Christie</a>, <a href="https://openlibrary.org/authors/OL19269A/Leon_Uris">Leon Uris</a>, <a href="http://classics.mit.edu/index.html">classics works</a> like <a href="http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.01.0136">Homer's Odyssey</a>, <a href="https://openlibrary.org/authors/OL24805A/Patrick_O'Brian">Patrick O'Brian</a>'s <a href="http://www.patrickobrian.com/am_chrono.htm">Aubrey and Maturin series</a>, <a href="http://www.unshelved.com/">Unshelved</a> by Gene Ambaum & <a href="http://bill.barnacle.org/">Bill Barnes</a>, <a href="http://issuu.com/eliramirez82">Bibliotecaris de paper</a> by <a href="http://www.eli-ramirez.com/">Eli Ramirez</a>, <a href="http://acairayuda.blogspot.com.es/2015/05/retalls-jojos-llibres.html">A cops de rems</a> by <a href="https://es.linkedin.com/in/amadorroigisantacana">Amador Roig</a>... and so on and so forth. Since I take care of many children, back again to <a href="http://www.grimmstories.com/">Grimmstories</a>.</br>
Some time ago I found out about <a href="http://www.rif.org/">Reading is Fundamental</a>, and <a href="http://www.cobdc.org/nascutsperllegir/">Nascuts per llegir</a>. These people work hard to spread the love to read, they motivate children to read. As a <a href="http://www.imdb.com/title/tt1219024/">Castle Tv series</a> fan, you can imagine my face when I saw these video with <a href="https://twitter.com/nathanfillion">Nathan Fillion</a>:</br>
<iframe width="420" height="236" src="https://www.youtube.com/embed/4yT_59_joIA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></br>
I just love him more! And of course: <a href="http://www.kidsneedtoread.org/">Kids need to read</a>, so please help! All support is very welcome!
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" width="125" height="16" alt="Bookmark and Share" style="border:0"/></a><script type="text/javascript" src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-27862512760503796652015-08-12T22:06:00.001-07:002015-08-18T20:44:01.276-07:00T-800: the new Alpha<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-XSac11T7d5s/VdPZMVhRFNI/AAAAAAAABig/f7FxrHVmgmk/s1600/Kyle_Reese.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-XSac11T7d5s/VdPZMVhRFNI/AAAAAAAABig/f7FxrHVmgmk/s200/Kyle_Reese.png" /></a></div>
Alan Taylor's movie (<a href="http://www.imdb.com/title/tt1340138/">Terminator Genisys</a>) is not as bad as I expected it to be.
First things first: I didn't like the film. It's fine and fun if you haven't seen <a href="http://www.imdb.com/title/tt0088247/">The Terminator</a> or <a href="http://www.imdb.com/title/tt0103064/">Terminator 2: Judgment day</a>.... but, let's face it, this one is a mix of both films, like a remake but without being a remake... a prequel and a sequel at the same time... and the plot is nonsense. The actor who plays Reese just doesn't get it, I'm not gonna start with the actress who plays Sarah Connor. I mean, there is no sparkle between them. I'm not saying they're bad actors but... <a href="http://www.imdb.com/name/nm0000157/?ref_=nv_sr_2">Linda Hamilton</a> and <a href="http://www.imdb.com/name/nm0000299/?ref_=tt_cl_t2">Michael Biehn</a> are Sarah and Reese.
On the other hand, I did like the film. I know, I get it, it's a contradiction. But the idea is not bad: John Connor as the bad guy trying to save Skynet! (nonsense!) The Future war isn't over! The infiltration unit T-800 is old... but not obsolete! Schwarzenegger is great as model T-800, just love it!
Furthermore, while watching <a href="http://www.imdb.com/title/tt0369610/?ref_=nv_sr_1">Jurassic World</a> (loved the film, Blue is my favorite, thanks <a href="https://blogpetitperovalent.wordpress.com/2015/06/14/jurassic-world-el-parque-por-fin-abre-sus-puertas/">Tidusin for your great post</a>), one of the characters talked about using drones for militar purposes, and it came to me the idea: if a human can be the velociraptor Alpha, why not a Terminator? Skynet may use the Velociraptors to exterminate the humans. Welcome to the nonsense world!
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" width="125" height="16" alt="Bookmark and Share" style="border:0"/></a><script type="text/javascript" src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7568325305234570569.post-4870592430860643902015-07-27T04:18:00.001-07:002015-07-27T22:11:15.526-07:00Malaspina: la novela sobre la expedición <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://biblioteca.mmb.cat/portades/21057.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-cONVytDzkDE/VbYTMkNChRI/AAAAAAAABiQ/qMo61eigAjw/s200/PortadaLaBiblioteca_del_Capitan.jpg" /></a></div>¿Quien se iba a imaginar que me encontraría con una lectura tan humana? "<a href="http://biblioteca.mmb.cat/lib/item?id=chamo:21057&theme=MMB">La biblioteca del capitán"</a>, primera novela de <a href="http://labibliotecadelcapitan.blogspot.com.es/">Montserrat Clarós</a>, que ha conseguido que me interese por la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Expedici%C3%B3n_Malaspina">expedición Malaspina</a> (la expedición política y científica de las corbetas Descubierta y Atrevida alrededor de los dominios de la Corona durante los años 1789-1794). Mi próxima lectura es <a href="http://biblioteca.mmb.cat/lib/item?id=chamo:14259&theme=MMB">el diario del proceso y encarcelamiento de Alejandro Malaspina</a>. ¿Por que? Desde el inicio, el hilo conductor en la historia es la contradicción humana, que vive en carne propia el capitán de navío Malaspina, un gran fan de <a href="http://www-history.mcs.st-and.ac.uk/Biographies/Newton.html">Newton</a>, un filósofo navegante bajo las órdenes de la corona española. La corte de España le encarga a Malaspina una expedición científica y política por "tierras salvajes"... para luego censurar, silenciar los resultados de la misma. Me gusta esta novela porque es de aventuras, las experiencias de estos intrépidos científicos y marinos (<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Pineda">Antonio de Pineda</a>, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Thaddeus_Peregrinus_Haenke">Tadeo Haenke</a>, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Bauz%C3%A1">Felipe Bauzà</a>, por nombrar algunos científicos que participaron en la expedición) , unas vivencias que te emocionan y te hacen pensar y reflexionar.</br>
La autora utiliza un lenguaje sencillo, cercano, apto para todos los públicos. Y el que quiera profundizar más en el tema, ya sabe dónde ir, al final de la novela nos regala con una breve bibliografía con la cuel se puede ir tirando del hilo de la historia, lo que no se dice en la novela pero está allí. Y si no quieres más, pues te quedas con el poético final de la novela. Esta es una de esas historias que no sólo está llena de emociones, acción y suspenso, sino de carácter humano, y vale la pena disfrutar del viaje por sus profundidades, sondearlo y navegarlo.</br>
La nota curiosa de la historia la pone uno de sus protagonistas, y que pone voz al relato durante la primera etapa de la novela, el pintor José Cardero, marinero de la Descubierta. Este marinero asciende a pintor porque el sevillano José del Pozo (al que habían contratado para este oficio en el inicio de la expedición y recomendado por el oidor de la Audiencia de Sevilla) no hacía su trabajo: no pintaba lo que le decían que tenía que pintar. ¿Y qué le pasó a este pintor de perspectiva? Pues que se quedó en El Callao (Perú) y así fue cómo su espíritu indolente y escaso rendimiento en el trabajo fue transmitido de generación en generación en la escuela de pintura que fundó en la ciudad de Lima hasta que se declaró la independencia del Virreynato y se le acabaron los encargos (<a href="http://www.icanh.gov.co/recursos_user/matias%20maestro.pdf">el artículo sobre este pintor de Ricardo Kusunoki es muy interesante</a>). A esto es a lo que me refiero con la novela. un personaje desembarca y el otro sigue su viaje. ¿Qué le pasa al que desembarca? Si quieres saberlo, has de buscarte la vida, porque esa es otra historia, otro viaje, que parte de esta novela. La verdad, esta novela nos abre muchos rumbos que seguir, así que continuaremos navegando.
<!-- AddThis Button BEGIN -->
<a class="addthis_button" href="http://www.addthis.com/bookmark.php?v=250&username=xa-4bec224248369092"><img alt="Bookmark and Share" src="http://s7.addthis.com/static/btn/v2/lg-share-en.gif" height="16" style="border: 0;" width="125" /></a><script src="http://s7.addthis.com/js/250/addthis_widget.js#username=xa-4bec224248369092" type="text/javascript"></script>
<!-- AddThis Button END -->Nodamihttp://www.blogger.com/profile/10369793869229057470noreply@blogger.com0